imagen-noticia
SAPOL prensa

Els sindicats ensenyen les dents abans de la comissió sobre el model policial

Manifestació unitària per aquest dissabte al centre de Barcelona

Aquest dissabte, els sindicats majoritaris de les policies catalanes han convocat una manifestació. Un fet poc habitual però més normal en els darrers anys. Els sindicats van sortir al carrer l’any 2017 i van tornar a encadenar un seguit de mobilitzacions l’any 2018, amb inèdites tancades a la conselleria d’Interior i sonores manifestacions, agrupades en una plataforma batejada com a MosSOS. Ara, hi tornen. La gran majoria dels sindicats policials a Catalunya volen reivindicar la seva feina davant la “greu crisi” que, segons ells, pateix la seguretat pública. Tot just dies abans que es constitueixi –després d’un casual retard– la comissió parlamentària que ha d’estudiar el model d’ordre públic però que els grups ja preveuen com un sistema per revisar el model policial. A més, el fet que la comissió la presideixi la CUP ha despertat els recels dels sindicats. Tot en una setmana en què el Parlament ha debatut diverses resolucions sobre seguretat pública i que el cap del cos de Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, ha fet una defensa corporativa de la policia.

Així, a quarts de set de la tarda de dissabte, els sindicats SAP-FEPOL, USPAC-USCOP, SPC, SME, CAT-ME, SEIME-FEPOL, SICME, AFITCME i SEI, conjuntament amb les organitzacions sindicals de les Guàrdies Urbanes i Policies Locals SICPOL, SFP-FEPOL, SAP- PL i SAPOL, així com també l’Associació Professional de Mossos d’Esquadra (APME), començaran una manifestació a les portes del Parlament fins a la plaça Sant Jaume. En principi, el motiu de la manifestació era fer pal·lès que “ja fa massa temps” que els cossos policials a Catalunya han “arribat al límit i per tant, és necessari revertir una situació del tot insostenible”. Un protesta per copsar per una banda el malestar dels policies davant l’anomenada “crisi de seguretat pública” i, per altra banda, “el suport dels dirigents polítics”. Una percepció que els policies han vist augmentada arran de les imatges generades per grups de gent que participava en botellades que acabaven com el rosari de l’aurora, amb agents fugint dels concentrats. 

Una situació que el mateix conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, va considerar que indicava “una certa crisi d’autoritat” davant alguns grups de la societat. El conseller també entenia que el malestar es podria generar pel “cansament” i per la “manca de recursos i inversions durant molt temps”. Al capdavall, les actuacions dels grups antiavalots per les protestes per la detenció de Pablo Hasél van marcar i determinar les negociacions per formar Govern. Totes després d’un llarg període de restriccions per la pandèmia. Fins i tot, la comissió parlamentària és fruit dels primer dies de negociació. Les actuacions en casos de botellada i en els desnonaments, el cas de Marcel Vivet –condemnat a cinc anys de presó sota l’acusació d’haver agredit un mosso de la Brigada Mòbil– i una espiral de judicis arran dels atestats policials de diversos activistes o manifestants han encès els ànims. Un còctel que ha generat el debat, un cop més, de quin ha de ser el model policial i qui i com l’ha de fiscalitzar.

Reunions amb alguns partits

Els sindicats s’han reunit amb diversos grups parlamentaris. De fet, alguns han anunciat que participaran a la manifestació, com és el cas del PP. Però, insisteixen que la protesta és per “tractar la gravetat de la situació per la qual travessa la seguretat púbica del país” però també per denunciar “novament la instrumentalització constant, dels cossos policials”. En aquesta línia, lamenten que no s’hagin pogut reunir encara amb el president de la Generalitat, una trobada que reclamen des de finals de setembre i que encara no s’ha celebrat. “El president no ens vol escoltar”, lamentaven els sindicats en una nota conjunta. La sensació és que el comandament suprem del cos de Mossos d’Esquadra i primera autoritat de Catalunya dona l’esquena a la situació que ve patint el servei de seguretat pública”, indicava el comunicat.

Prou calents estaven els ànims quan, a principis d’aquesta setmana, Dolors Sabater, la cap de files de la CUP al Parlament, una formació que és la veritable “bèstia negra” pels sindicats policials, va anunciar que presidiria la comissió. La decisió va fer pujar de to la convocatòria i vuit dels sindicats signants de la convocatòria –SME / USPAC / CAT / SEI / COPCAT / PSU / SPC PORTUÀRIA / SPC– van assegurar que aquest moviment “no deixa de confirmar que tot plegat és part del preu tant de consumar el pacte d’investidura com de garantir la continuïtat de l’actual Govern”. “Així doncs, companys, el model policial i la seguretat dels nostres conciutadans, en aquests moments, es resumeix en això, una simple qüestió d’aritmètica parlamentària”, concloïa la nota conjunta.

En aquest sentit, lamenten que el “sotmetiment al grup parlamentari que realment marca la política és tal que no han tingut ni la valentia de manifestar-se donant suport a la seva policia”. “Un silenci davant els qui conformen la segona institució més ben valorada de Catalunya, dels qui cada dia han sortit, surten i sortiran a defensar els drets i les llibertats de tots els ciutadans”, retreuen. En aquest ambient, els sindicats volen ensenyar les dents davant el que consideren un veritable despit, posar de nou a la taula d’anàlisi el model policial del país. Si fa no fa, els sindicats també van posar el crit al cel de manera similar durant l’anterior comissió d’estudi sobre el model d’ordre públic que va acabar amb la retirada de les bales de goma de l’arsenal dels Mossos a causa del cas Ester Quintana

A 24 hores de tot plegat, s’hi ha afegit un nou element. Aquest divendres s’ha celebrat el dia de les Esquadres dels Mossos d’Esquadra, la festa major del cos, on es lliuren les medalles i distincions a agents, a personal administratiu i a altres col·lectius que col·laboren amb la policia de la Generalitat. Una celebració que inclou el discurs del cap del cos com un dels punts centrals. Enguany, després de dos anys sense una gran cerimònia pública per la pandèmia, ha estat el gran moment del major retornat Josep Lluís Trapero, absolt aquesta setmana ha fet un any just en el seu judici pel Procés. El màxim responsable uniformat del cos ha mostrat el seu neguit per la “intolerància” contra el cos policial i ha reclamat “respecte” per als Mossos. De fet, el major s’ha preguntat retòricament “què té de transformador i revolucionari” el fet de llançar pedres a la policia i cremar contenidors. “Com pot canviar el món?”, ha insistit. Així, ha volgut deixar clar que la seva funció i la de les autoritats és evitar que es “menystinguin les institucions”.

La manifestació ha de servir, segons els convocants, per reivindicar l’autoritat i la tasca que fa la policia en defensa dels drets i les llibertats públiques. En aquesta línia, reclamen més suport i respecte per part de les autoritats polítiques, de les quals sovint se “senten orfes”. A més, hi afegeixen reclamacions laborals, com és la jubilació anticipada, l’increment dels efectius, la formació i la regulació més precisa de la segona activitat. Però sobretot, demanen el reconeixement públic d’un cos que veurà com altra vegada els seus mètodes es posaran a debat en una llarga i densa comissió parlamentària que ha de revisar el model policial de Catalunya. 

Font: El Món

  • Tags

Comparte esta página